Arquiectura Publicació / Subscripció
L'arquitectura Publicació/Subscripció es diferencia de l’anterior model client/servidor en que està formada per una relació Productor d’informació/consumidor d’informació, on el primer és una aplicació per difondre informació sense tenir en consideració qui és el client, i aquest és una aplicació que es subscriu als canals de distribució d’informació (productors) segons els seus interessos econòmics, culturals, tecnològics o esportius. Però, la transacció d’informació necessita d’un nou vehicle inexistent en el paradigma anterior, el mediador o Broker que pot ser central o distribuït (cal una organització d’aquest tipus per un millor servei) per tal de dirigir la informació publicada als usuaris subscriptors al canal o connectors lògics. Aquest determina el tipus d’informació, el format de les dades, característiques de personalització, caducitat i actualitzacions de la informació, mode d’operació i sistema de pagament.
El model de relació Publicació/Subscripció és de 1 (productor) a molts (consumidors) encara que es pot donar un canal de relació 1 a 1 per facilitar la comunicació directa entre aquests. Però això entraria fora d’aquesta arquitectura i estaria dintre del sistema client/servidor degut a que seria el client qui realitzi una demanda al servidor esperant resposta.
En relació a aquesta arquitectura podem destacar els RSS (amb una extensió d’arxiu .rss, .xml) que, segons els estàndards pot ésser (Rich Site Summary, RDF Site Summary o Really Simple Syndication). Aquests formen part de la família dels formats XML i és un format de dades desenvolupat específicament per llocs o sites que s’utilitzen amb freqüència i per mitja del qual es pot compartir informació amb la sindicació o redifusió de continguts a subscriptors d’un lloc web. Aquest format permet distribuir la informació sense necessitat d’un navegador encara que en les noves versions dels navegadors, amb nova programació dels scripts de navegació, permeten llegir els RSS sense necessitat de software addicional com passava abans. Els programes que llegeixen i presenten les fonts RSS s’anomenen agregadors i són lectors de feeds per tal d’obtenir resums de tots els llocs web que es vulgui, mitjançant subscripció, des de l’escriptori del sistema operatiu, correu electrònic, o aplicacions web del consumidor. Amb això, s’evita la necessitat d’obrir el navegador i visitar totes les webs i es crea una nova cadena de valor al sector dels continguts que està canviat el tipus de relació normal entre els client o subscriptors i el servidor o productor.
En relació amb el format RSS hem de destacar els blogs o webblogs, terme creat per Jorn Barger al 1997. Aquest, successors de les comunitats digitals com USENET, llistes de correu i BBS, són un lloc web periòdicament actualitzat que recopila cronològicament texts i articles de temàtiques molt heterogènies que poden ser comentats pels lectors, caracteritzat, des d’un punt de vista tècnic, per una multiplicitat de formats de publicació, a més de l’html; per la inclusió d’algun medi de sindicació, generalment a través d’un format RSS i, a partir del 2004, l’Atom (creat per resoldre la confusió creada per la existència d’estàndards de sindicació similars, RSS i RDF, i crear una API i un format més flexible ) i, finalment per la cada vegada més comuna inclusió de podcast. Aquest, unió dels termes Ipod i Broadcasting, consisteix en un arxiu d’àudio distribuït per Internet, per mitjà de la sindicació amb RSS o Atom, per poder ser reproduït en aparells portàtils o ordinadors personals.
0 comentarios