Blogia
Blog de Jordi Sequero per FT

Cinema digital actual (3): Bullet Time

Cinema digital actual (3): Bullet Time

L’any 1999 serà un punt clau pel desenvolupament de les tècniques digitals al món del cinema. Aquest any es donarà la primera seqüència amb una deformació facial versemblant en un humà digital a la pel·lícula “Fight Club ” de David Fincher. Però sobretot, apareixerà “The Matrix “ dels Germans Waichoski. Aquesta introduirà el “Bullet Time”, un nou software, desenvolupat per John Gaeta i la companyia Manex Visual Effects (MVFX), que permet a l’espectador explorar un moment en slow-motion mentre una càmera virtual, no real i que pot generar elements no rodats, orbita al voltant de l’escena a una velocitat normal així com una extremada ralentització del temps per permetre veure moviments o successos molt ràpids, com el recorregut d’una bala. La tècnica per realitzar-lo consisteix en disparar una sèrie de càmeres col·locades cada una apuntant al mateix objectiu i amb un petit espai entre elles. Són fotografiades amb molt poca diferència temporal (dècimes de segons) i al ésser reproduïdes a 12.000 fotogrames per segons, el software aconsegueix la sensació desitjada. Aquest software, és una evolució tecnològica de l’efecte Slow-motion, creat per August Musger al 1904 basat en la captura de un mínim de 24 frames per segons, i la fotografia d’alta velocitat, creat per Edward Muybridge al 1878 amb un mínim de 128 frames per segons. Aquestes dues tècniques han estat utilitzat en infinitats de pel·lícules des de «The seven Samurais » de Akira Kurosawa al 1954 a “Face/off ” de John Woo al 1997.

0 comentarios