Arquitectura Peer-to-Peer

La tercera i última arquitectura a comentar és l’anomenada Peer-to-Peer o P2P. Aquesta està basada en una relació teòrica d’igual a igual (sistema distribuït on tots els nodes tenen les mateixes possibilitats i responsabilitat i on tota la comunicació és simètrica) entre dos o més ordinadors. I, on aquests, usen alhora un mateix sistema de telecomunicació amb el propòsit de comunicar-se o compartir recursos. Però aquesta arquitectura P2P pura no és molt usual. Actualment es tendeix més cap a una P2P híbrida amb la inclusió d’altres elements com els DNS i altres protocols que el fa actuar com una arquitectura del tipus client/servidor i P2P de manera simultània segons les tasques a realitzar. Alguns exemples d’això són el sistema Usenet news server, el correu electrònic SMTP, OpenNAP, els canals IRC o Napster. Aquest és un clar exemple d’un sistema P2P híbrid, per que el seu èxit es basava en la utilització d’un gran índex (client/servidor) que feia possible compartir els arxius, en aquest cas d’àudio, disponibles gràcies a l’arquitectura P2P.

Si a principis de la dècada dels noranta la tecnologia JAVA era la base del P2P, actualment aquesta ha estat millorada amb els projectes JXTA, Chord project, PAST storage utility, P-Grid i el CoopNet content distribution sistem.

Com a desavantatges podem destacar el fet de ser un sistema obert no centralitzat i, per tant, difícil de controlar i garantir la seguretat, integritat i confidencialitat, que el fan objectiu de molts atacs per motius i vies molt diferents amb l’encriptació com a defensa. Un altre desavantatge el trobem en l’àmbit legal en relació als drets d’autor. Si en els Estats Units els casos més destacats són els de Sony Corp. Vs Universal City Studios (The Betamax decision) i MGM vs Grokster al nostre país també s’han començat a donar aquests litigis.

Però les avantatges d’aquesta arquitectura són majors que les desavantatges i radiquen en que la inclusió d’un nou membre és molt fàcil i no afecta al sistema sinó tot el contrari, perquè tots aquestes aporten recursos, espai d’emmagatzemament i potència de computació, millorant les capacitats del sistema, gran tolerància a les fallades, al ésser descentralitzat, que són substituïdes per la resta de clients o usuaris, amb un cost econòmic molt baix, amb un alt nivell d’anonimat i amb la possibilitat de realitzar diferents actuacions que, moltes d’elles influiran en les nostres vides.